Lectura 1: Castells, M. L’era de la informació: economia, societat i cultura.

Actualment estem en una nova era de la informació. Els avenços tecnològics han fet que estiguem plenament immersos en una societat totalment digitalitzada. Castells destaca en el text que l’era de la informació ja està abastant àmbits com l’economia, la societat i la cultura. La nova societat de la informació es caracteritza pels següents aspectes que repercuteixen en l’economia: disminució atur, descens dels salaris, increment de les desigualtats, inestabilitat laboral, entre d’altres. Aquests són alguns dels problemes de la societat de la informació, que són conseqüència de la reestructuració actual entre el capital i el treball que provoquen una nova forma d’organització, l’empresa xarxa. El capital s’ha globalitzat i el treball continua essent local.
La societat xarxa té com a resultat processos de treball més individualistes, tot i que es caracteritzen per ser estructures obertes i dinàmiques amb capacitat d’innovació. Com diu Castells, “la nova economia s’organitza entorn de les xarxes globals de capital, gestió i informació, amb un accés al coneixement tecnològic que és la base de la productivitat i competència”. Això no vol dir que desaparegui el capitalisme, sinó que aquest és un capitalisme en xarxes, global i estructurat amb una xarxa de fluxos financers.
Voldria destacar la idea que Castells transmet del què passa amb la cultura dins aquesta nova era. Ens diu que la societat xarxa provoca un canvi qualitatiu en l’experiència humana. Per tant, en la nova era la cultura fa referència directament a la cultura. Estem davant “d’un model purament cultural d’integració i ogranització social”. Estic d’acord amb la seva idea, però penso que hi ha el perill que la cultura quedi estancada simplement dins una xarxa virtual. Crec que s’ha de fer un ús racional de les TIC per tal que no es deixi de banda la cultura popular.

Davant d’aquest escenari, cal fer un pensament sobre quina ha de ser l’educació d’aquesta societat de la informació. Castells creu que les TIC han de ser l’eina bàsica en les pràctiques educatives, de manera que els alumnes han d’estar alfabetitzats digitalment per tal d’adequar-se a la nova societat. En la roda de premsa Projecte Internet Catalunya, Castells manifesta la importància de la competència que l’alumne ha de tenir davant la era digital. L’educació ha d’estar al servei del sistema, un sistema capitalista globalitzat que es basa en les noves tecnologies com a eina per a la producció i la formació. Estic bastant d’acord amb la idea de Castells del qual l’educació ha d’utilitzar les tecnologies, però penso que tampoc s’han de deixar de banda els continguts i els aprenentatges experimentals i de la pròpia persona (per exemple, allò que es pot tocar).